Darrera el cedre,
s'amaga la llum,
una llum tendre i suau,
d'una tarda d'estiu.
El cel, enfarinat de gris, clapeja núvols de posta,
i l'aire, esdevé missatger d'una nit carregada de tendresa.
Els verds, fins ara reis de la tarda,
ja dormen esperant l'albada,
i només la merla aprofita el silenci,
per trencar-lo amb el seu cant solitari.
El cedre es per uns moments,
el rei de la vall i del cel,
i la nit espera amatent,
darrera el bosc i el ponent:
que s'alliberi la vida,
per a dormir dolçament.
Estem segurs que, d'alguna manera o altra, estarà amb nosaltres per sempre!
Més que deixar-nos, diría que l'han obligat a marxar.... Gràcies pel comiat que es mereixia!
ResponElimina